HOLA !

Aquest bloc és un simple recull de cançonetes que he anat trobant pels llibres que he treballat a l'escola. No pretén ser més que una eina de treball per a mi com a mestre. Pot ser que també serveixi, i esper que així sigui, els pares, alumnes i altres mestres.

Esper que el disfruteu i que vos agradi.



Pere Gonyalons i Moll

dijous, 7 de juliol del 2011

En Pep Gonella té

EN PEP GONELLA TÉ (10)
MALLORCA


EN PEP GONELLA TÉ
UN CA DE BOU
EL VA BARATAR AMB UN OU
DE XORIGUER.
EL VA DAR EN ES PORQUER
DE SON CATIU
QUE ERA S'HOMO MÉS VIU
DE DINS SON SERRA.
SABIA TOCAR GUITARRA
I CASTANYETES,
FEIA BALLAR PESSETES DINS UN GARBELL.

ES GERMÀ DES PORCELL
ERA UN CABRIT
SE VA TALLAR UN DIT
FENT UN LLAÜT.
VA DEVALLAR ES PUPUT
FELANITXER
QUE FEIA DE BARBER 
DAVANT CA'N PAU.
ES COSÍ NICOLAU
VA MATAR S'ASE
LI VA FICAR S'ESPASA ARRAN DE S'ULL.
Cançons i jocs populars de les Illes Balears

En Pep Gonella té un ca de bou,
el va baratar amb un ou de xoriguer,
el va dar an es porquer de Son Caliu
que era s'homo més viu de dins Son Serra,
sabia tocar guitarra i castanyetes;
feia ballar pessetes dins un capell.

S'homo de na Portell
era un cabrit;
se va tallar un dit fent un llaüt;
el va curar un puput felanitxer
que feia de barber davant can Pau.
Es cosí Nicolau va matar s'ase.
Li va ficar s'espasa arran des cul.
Li va fïcar s'espasa arran des cul.

En Pep Gonella té un ca de bou.
El va baratar amb un ou de xoriguer.
El va dar an es porquer de son Caliu
que era s'homo més viu de dins son Serra;
sabia tocar guitarra i castanyetes,
i feia ballar pessetes dins un garbell.

S'homo de na portell era un cabrit;
se va tallar un dit, fent un llaüt.
El va curar es puput felanitxer
que feia de barber davant can Pau.
El tio Nicolau va matar s'ase,
li va clavar s'espasa arran des cul.

De s'olivera, branques ja n'han caigudes.
Maria, si no mudes, tornaràs loca,
perquè cremes sa soca d'aubercoquer.
Menja lo que has mester i estaràs bona.
Ara ve sa madona de son Catlari
que ja passa es rosari com sempre fa.

Ara veig es germà des garriguer,
que ha trobat un paner de caragols.
I ell arrabassa cols per cuinar-los.
Ja else pot menjar cruus tal com estan.
No n'hi ha d'aquest patam res d'estranyar;
davant mi es va menjar un bou torrat,

un plat ben estibat de guatlaretes,
tres-centes gallinetes i un anyellet,
darrera un ribellet ple d'enciam.
I encara no acabam aquestes bromes:
llavors un covo de pomes de Puigpunyent.
I llavors més de cent melicotons,

i llavors cent cortons de vi ben bo.
No sé com no fé es tro tal aubercoc.
Mereix tirar an es foc per insaciable.
Tancau-lo dins s'estable i dau-li paia.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada